Què succeiria si tots els immigrants ens anèssim de Catalunya?
Raúl Rodríguez Flores
Médico y vice presidente del Centro Latinoamericano de Lleida
Be es sabut que els immigrants a Catalunya actualment som el col·lectiu que més està patint les conseqüències d’aquesta crisi mundial, varem ser els primers que es van quedar en atur. A l’any 2006 representaven un col·lectiu que van cotitzar a la Seguretat Social més de 30.000 milions d’euros segons dades del Ministeri de Treball. Què està passant ara? Tenim la culpa els immigrants de la greu crisi? Tenen els treballadors autòctons del país la culpa d’aquesta gran crisi? Rotundament no.
Avui en dia ja sabem que la crisi va néixer a Wall Street, als Estat Units, i com els nostres bancs depenen d’ells es van veure arrossegats com un allau de neu i, damunt avui en dia, i després dels ajuts que els hi van donar els governs dels diferents països perquè no desapareguin no tenen diners per deixar al ciutadà de a peu amb la qual cosa la crisi a nivell de la butxaca domestica es va incrementant cada dia més. Però en canvi si que en tenen diners per repartir dividends entre els seus alts executius. Algú que m’ho expliqui.
Al mes d’octubre de 2009 va ser aprovada al Congrés de Diputats la quarta reforma de la Llei d’estrangeria en vuit anys. Ara s’alcen veus des d’algun partit i de mitjans de comunicació que es torni a revisar.
L’inici de tota aquesta polèmica que s’ha creat va ser el tema de l’empadronament si o no que es va iniciar al Ciutat de Vic. Però no solament a Vic si no també en altres ajuntament d’arrel de l’estat espanyol regits per partits polítics de diferents colors com s’ha comprovat després s’apliquen les restriccions en l’empadronament, per quines raons?
Doncs no s’expliquen suficientment cadascú va a la seva. Uns que no en tenen suficients recursos per atendre a la població immigrant, altres que aquí no tenim cabuda tots, altres que és deguda a la mala planificació del govern, suposo que es referiran a tots els governs que han passat, tant sigui del PSOE com el PP. Però el que si que és clar que el tema de la immigració surt cada vegada que s’apropen eleccions del caire que sigui. Perquè ens utilitzen als immigrants? Per guanyar vots? Per ser més papistes que el Papa? Crec que ja n’hi ha prou!
Els que ja portem molts anys a Catalunya fent país ens sentim agredits cada cop que es treu aquest tema, es que no contribuïm a que Catalunya creixi? Us vull dir que cada vegada que s’utilitza a l’immigrant per justificar polítiques malament fetes, programes que arriben tard, jo em sento com si fos un paràsit d’aquesta societat, com si fos un xuclador de la societat catalana i crec que no és així. Nosaltres els immigrants formem part d’aquest país, allà on anem fem senyera i defensem la identitat de Catalunya, expliquem mitjançant diferents formes i donant a conèixer què és Catalunya, perquè ens sentim i som d’aquí, ho sento pels que prediquen i provoquen la xenofòbia. Estudiem el català, fomentem entre els nostres conciutadans l’aprenentatge i l’ús del català.
Es diu que l’immigrant augmenta les despeses de la sanitat, de les escoles, de l’estat del benestar. Amics i amigues, crec que abans de respondre a la pregunta de l’encapçalament d’aquest article hauríem de conèixer diferents fets i respondre a diferents preguntes. Com contribueixin els immigrants en la economia de Catalunya? Cotitzen a la seguretat social? Què succeeix quan un immigrant es queda sense feina i ha estat cotitzant? Doncs com qualsevol altre treballador del país te dret a unes prestacions de l’atur, a tenir una assistència sanitària i a que els seus fills tinguin una educació.
Els immigrants augmenten la despesa sanitària? Crec que no. Motius? Si l’immigrant no s’empadronés hauria d’anar als serveis d’urgències de la nostra ciutat i de les poblacions veïnes amb la qual cosa augmenta la demanda i la saturació de dits serveis al no tenir-ne la targeta sanitària, perquè? Perquè sense targeta sanitària no serà ates en cap centre d’assistència primària com qualsevol altre persona del país que no la tingués.
En canvi si l’immigrant tingués la targeta sanitària, document que s’adquireix a l’estar empadronat aniria als serveis de salut d’atenció primària on podria ser visitat quan li calgués. Fet que també es podrien aplicar als autòctons que fan un ús abusiu dels serveis d’urgències.
La Llei de Sanitat 14/1986 de 14 d’abril en el Títol preliminar del dret a la protecció de la salut, en el seu Capítol únic article 1 diu: La llei te per objecte la regulació general de totes les accions que permetin fer efectiu el dret a la protecció de la salut reconegut en l’article 43 de la Constitució. També diu que son titulars del dret a la protecció de la salut i a l’atenció sanitària tots els espanyols i els ciutadans estrangers que tinguin establerta la seva residència en el territori nacional. També en el punt 3 d’aquest article diu que els estrangers no residents en Espanya, així com els espanyols fora del territori nacional tindran garantit dit dret en la forma que les lleis i convenis internacionals estableixin.
Es a dir, pels creadors de totes aquestes polèmiques d’empadronament si, empadronament no, hi ha una llei que protegeix el dret a l’assistència sanitària. Si no és vol que sigui així doncs que es canviï amb tot el que suposaria.
Sabedors som que a nuclis poblacionals com Andalusia, Murcia, Alacant hi ha urbanitzacions i poblacions de ciutadans alemanys, nòrdics, del Regne Unit i altres que venen a viure i tenen la residència aquí perquè l’atenció sanitària és gratuïta i els medicaments i proves i intervencions quirúrgiques que se li fan també. Ells als seus països han de pagar per qualsevol intervenció sanitària, no totalment, però si existeix el famós copago que tants partits parlen i tenen por a instaurar-lo perquè saben que son vots perduts sobretot en la població de més de 65 anys, que representen el 18%. Hauríem de racionalitzar l’assistència sanitària pels ciutadans de la Unió Europea també? Hi ha immigrants de diferents classes? Estaríem parlant de classisme.
Degut a la manca de treball, els immigrants han estat els primer afectats, molts d’ells que portaven pocs anys a Catalunya han retornat als seus països, en alguns casos es queden els cap de família per tractar de obtenir una feina i salvar allò que havien obtingut fins ara amb els seus esforços. Fins i tot el govern afavoreix amb les seves polítiques de retorn que l’immigrant torni al seu país deixant aquí hipoteques, cotxes, i que en un elevat percentatge els productes que van comprar van ser de segona ma, es a dir, els van adquirir als autòctons i que els ha permès comprar una vivenda nova o un cotxe nou. Moltes son les cases dels immigrants que s’han desmuntat perquè no tenen els ingressos per fer front a les despeses adquirides. El mateix passa amb els natius.
Les organitzacions que donen ajudes en forma d’aliments, han vist incrementades les demandes no només pels immigrants, també pels d’aquí.
Les escoles s’estan buidant, aquells allaus de nens i nenes que arribaven en qualsevol època de l’any i del curs escolar i que creaven molts problemes als serveis d’educació perquè se’ls havia d’escolaritzar estan desapareixent, perquè marxen els nens i nenes i els que havien obtingut la reagrupació familiar ja no venen perquè el pare o la mare no tenen feina, amb el que implica que a molts centres educatius es replantegen les plantilles dels professors i professores perquè en el seu moment es van treure moltes places per oposicions i ara tenen problemes per re col·locar-los o be simplement les amortitzen.
Els negocis dels immigrants com els dels autòctons estan tancant a l’igual que passa amb molts dels negocis dels del país. Perquè també n’hi ha immigrants que son empresaris i veuen com cada vegada més la crisi els afecta com als empresaris d’aquí.
Avui sentia a la radio, que un eminent polític català a l’any 2000 deia, “fa 30 anys que a Terrassa les escombraries son recollides pels immigrants, avui en dia encara continuen sent recollides pels immigrants”.
Quins llocs de treball ocupen actualment els immigrants a la nostra societat? Llocs de treball a la llar, recollida d’escombraries, recollida de la fruita, magatzems de fruita, residències d’avis. Fins ara els sectors on hi havia més ocupació pels immigrants eren el de la construcció, el de la hostaleria i els de serveis de la llar. Tothom sap la situació actual d’aquests sectors i que no només ha afectat als del país si no també població immigrant en un elevat percentatge.
També hi ha actualment 140 metges llatinoamericans de diverses especialitats que presten els seus serveis a la sanitat de Lleida. Un molt elevat percentatge d’ells s’han format als seus països per tant no ha representat cap cost per a l’estat espanyol en canvi si que ha suposat una despesa pels governs dels seus països, amb el preu que te una plaça a la universitat podent aprofitar-nos dels seus coneixements i de la seva experiència professional donada la mancança de professionals del sector mèdic per una mala planificació i perquè a Lleida es formen més metges de fora del país que dels d’aquí de Lleida. En moltes ocasions ha estat el propi mateix Servei de Salut que ha anat a contractar a països llatinoamericans i altres els metges d’especialitats en que hi ha mancança per cobrir les necessitats de les diferents poblacions. També n’hi ha dentistes, infermers/es, llevadores, que aporten la seva experiència a la cura dels ciudatans i ciudatanes del país. Alguns molts pocs treballen a la banca. I els empresaris immigrants que creen llocs de treball per tothom? I els que tenen professions liberals i que tenen els seus despatxos amb llocs de treball? Per no parlar dels futbolistes, en fi. Em pregunto, tots aquests col·lectius de professionals, a qui li treuen feina? Que m’ho diguin amb números. Es que no podem ser iguals que els d’aquí professionalment?
Doncs davant de la recent aprovació de la nova Llei d’estrangeria al mes d’octubre de 2009, davant del Pacte d’Immigració que va ser signat per tots, tots els partits catalans amb representació al Parlament, a més de sindicats i institucions d’immigrants fa un any, davant dels programes d’acollida que duent a terme els Ajuntaments recentment instaurats.
A tots aquells que vulguin promoure la xenofòbia només us podem dir que ens tindran en front sempre que vulguin no amb la força física, si no, amb la força de la raó.
Doncs què succeiria si els immigrants ens anéssim de Catalunya i d’Espanya?
Médico y vice presidente del Centro Latinoamericano de Lleida
Be es sabut que els immigrants a Catalunya actualment som el col·lectiu que més està patint les conseqüències d’aquesta crisi mundial, varem ser els primers que es van quedar en atur. A l’any 2006 representaven un col·lectiu que van cotitzar a la Seguretat Social més de 30.000 milions d’euros segons dades del Ministeri de Treball. Què està passant ara? Tenim la culpa els immigrants de la greu crisi? Tenen els treballadors autòctons del país la culpa d’aquesta gran crisi? Rotundament no.
Avui en dia ja sabem que la crisi va néixer a Wall Street, als Estat Units, i com els nostres bancs depenen d’ells es van veure arrossegats com un allau de neu i, damunt avui en dia, i després dels ajuts que els hi van donar els governs dels diferents països perquè no desapareguin no tenen diners per deixar al ciutadà de a peu amb la qual cosa la crisi a nivell de la butxaca domestica es va incrementant cada dia més. Però en canvi si que en tenen diners per repartir dividends entre els seus alts executius. Algú que m’ho expliqui.
Al mes d’octubre de 2009 va ser aprovada al Congrés de Diputats la quarta reforma de la Llei d’estrangeria en vuit anys. Ara s’alcen veus des d’algun partit i de mitjans de comunicació que es torni a revisar.
L’inici de tota aquesta polèmica que s’ha creat va ser el tema de l’empadronament si o no que es va iniciar al Ciutat de Vic. Però no solament a Vic si no també en altres ajuntament d’arrel de l’estat espanyol regits per partits polítics de diferents colors com s’ha comprovat després s’apliquen les restriccions en l’empadronament, per quines raons?
Doncs no s’expliquen suficientment cadascú va a la seva. Uns que no en tenen suficients recursos per atendre a la població immigrant, altres que aquí no tenim cabuda tots, altres que és deguda a la mala planificació del govern, suposo que es referiran a tots els governs que han passat, tant sigui del PSOE com el PP. Però el que si que és clar que el tema de la immigració surt cada vegada que s’apropen eleccions del caire que sigui. Perquè ens utilitzen als immigrants? Per guanyar vots? Per ser més papistes que el Papa? Crec que ja n’hi ha prou!
Els que ja portem molts anys a Catalunya fent país ens sentim agredits cada cop que es treu aquest tema, es que no contribuïm a que Catalunya creixi? Us vull dir que cada vegada que s’utilitza a l’immigrant per justificar polítiques malament fetes, programes que arriben tard, jo em sento com si fos un paràsit d’aquesta societat, com si fos un xuclador de la societat catalana i crec que no és així. Nosaltres els immigrants formem part d’aquest país, allà on anem fem senyera i defensem la identitat de Catalunya, expliquem mitjançant diferents formes i donant a conèixer què és Catalunya, perquè ens sentim i som d’aquí, ho sento pels que prediquen i provoquen la xenofòbia. Estudiem el català, fomentem entre els nostres conciutadans l’aprenentatge i l’ús del català.
Es diu que l’immigrant augmenta les despeses de la sanitat, de les escoles, de l’estat del benestar. Amics i amigues, crec que abans de respondre a la pregunta de l’encapçalament d’aquest article hauríem de conèixer diferents fets i respondre a diferents preguntes. Com contribueixin els immigrants en la economia de Catalunya? Cotitzen a la seguretat social? Què succeeix quan un immigrant es queda sense feina i ha estat cotitzant? Doncs com qualsevol altre treballador del país te dret a unes prestacions de l’atur, a tenir una assistència sanitària i a que els seus fills tinguin una educació.
Els immigrants augmenten la despesa sanitària? Crec que no. Motius? Si l’immigrant no s’empadronés hauria d’anar als serveis d’urgències de la nostra ciutat i de les poblacions veïnes amb la qual cosa augmenta la demanda i la saturació de dits serveis al no tenir-ne la targeta sanitària, perquè? Perquè sense targeta sanitària no serà ates en cap centre d’assistència primària com qualsevol altre persona del país que no la tingués.
En canvi si l’immigrant tingués la targeta sanitària, document que s’adquireix a l’estar empadronat aniria als serveis de salut d’atenció primària on podria ser visitat quan li calgués. Fet que també es podrien aplicar als autòctons que fan un ús abusiu dels serveis d’urgències.
La Llei de Sanitat 14/1986 de 14 d’abril en el Títol preliminar del dret a la protecció de la salut, en el seu Capítol únic article 1 diu: La llei te per objecte la regulació general de totes les accions que permetin fer efectiu el dret a la protecció de la salut reconegut en l’article 43 de la Constitució. També diu que son titulars del dret a la protecció de la salut i a l’atenció sanitària tots els espanyols i els ciutadans estrangers que tinguin establerta la seva residència en el territori nacional. També en el punt 3 d’aquest article diu que els estrangers no residents en Espanya, així com els espanyols fora del territori nacional tindran garantit dit dret en la forma que les lleis i convenis internacionals estableixin.
Es a dir, pels creadors de totes aquestes polèmiques d’empadronament si, empadronament no, hi ha una llei que protegeix el dret a l’assistència sanitària. Si no és vol que sigui així doncs que es canviï amb tot el que suposaria.
Sabedors som que a nuclis poblacionals com Andalusia, Murcia, Alacant hi ha urbanitzacions i poblacions de ciutadans alemanys, nòrdics, del Regne Unit i altres que venen a viure i tenen la residència aquí perquè l’atenció sanitària és gratuïta i els medicaments i proves i intervencions quirúrgiques que se li fan també. Ells als seus països han de pagar per qualsevol intervenció sanitària, no totalment, però si existeix el famós copago que tants partits parlen i tenen por a instaurar-lo perquè saben que son vots perduts sobretot en la població de més de 65 anys, que representen el 18%. Hauríem de racionalitzar l’assistència sanitària pels ciutadans de la Unió Europea també? Hi ha immigrants de diferents classes? Estaríem parlant de classisme.
Degut a la manca de treball, els immigrants han estat els primer afectats, molts d’ells que portaven pocs anys a Catalunya han retornat als seus països, en alguns casos es queden els cap de família per tractar de obtenir una feina i salvar allò que havien obtingut fins ara amb els seus esforços. Fins i tot el govern afavoreix amb les seves polítiques de retorn que l’immigrant torni al seu país deixant aquí hipoteques, cotxes, i que en un elevat percentatge els productes que van comprar van ser de segona ma, es a dir, els van adquirir als autòctons i que els ha permès comprar una vivenda nova o un cotxe nou. Moltes son les cases dels immigrants que s’han desmuntat perquè no tenen els ingressos per fer front a les despeses adquirides. El mateix passa amb els natius.
Les organitzacions que donen ajudes en forma d’aliments, han vist incrementades les demandes no només pels immigrants, també pels d’aquí.
Les escoles s’estan buidant, aquells allaus de nens i nenes que arribaven en qualsevol època de l’any i del curs escolar i que creaven molts problemes als serveis d’educació perquè se’ls havia d’escolaritzar estan desapareixent, perquè marxen els nens i nenes i els que havien obtingut la reagrupació familiar ja no venen perquè el pare o la mare no tenen feina, amb el que implica que a molts centres educatius es replantegen les plantilles dels professors i professores perquè en el seu moment es van treure moltes places per oposicions i ara tenen problemes per re col·locar-los o be simplement les amortitzen.
Els negocis dels immigrants com els dels autòctons estan tancant a l’igual que passa amb molts dels negocis dels del país. Perquè també n’hi ha immigrants que son empresaris i veuen com cada vegada més la crisi els afecta com als empresaris d’aquí.
Avui sentia a la radio, que un eminent polític català a l’any 2000 deia, “fa 30 anys que a Terrassa les escombraries son recollides pels immigrants, avui en dia encara continuen sent recollides pels immigrants”.
Quins llocs de treball ocupen actualment els immigrants a la nostra societat? Llocs de treball a la llar, recollida d’escombraries, recollida de la fruita, magatzems de fruita, residències d’avis. Fins ara els sectors on hi havia més ocupació pels immigrants eren el de la construcció, el de la hostaleria i els de serveis de la llar. Tothom sap la situació actual d’aquests sectors i que no només ha afectat als del país si no també població immigrant en un elevat percentatge.
També hi ha actualment 140 metges llatinoamericans de diverses especialitats que presten els seus serveis a la sanitat de Lleida. Un molt elevat percentatge d’ells s’han format als seus països per tant no ha representat cap cost per a l’estat espanyol en canvi si que ha suposat una despesa pels governs dels seus països, amb el preu que te una plaça a la universitat podent aprofitar-nos dels seus coneixements i de la seva experiència professional donada la mancança de professionals del sector mèdic per una mala planificació i perquè a Lleida es formen més metges de fora del país que dels d’aquí de Lleida. En moltes ocasions ha estat el propi mateix Servei de Salut que ha anat a contractar a països llatinoamericans i altres els metges d’especialitats en que hi ha mancança per cobrir les necessitats de les diferents poblacions. També n’hi ha dentistes, infermers/es, llevadores, que aporten la seva experiència a la cura dels ciudatans i ciudatanes del país. Alguns molts pocs treballen a la banca. I els empresaris immigrants que creen llocs de treball per tothom? I els que tenen professions liberals i que tenen els seus despatxos amb llocs de treball? Per no parlar dels futbolistes, en fi. Em pregunto, tots aquests col·lectius de professionals, a qui li treuen feina? Que m’ho diguin amb números. Es que no podem ser iguals que els d’aquí professionalment?
Doncs davant de la recent aprovació de la nova Llei d’estrangeria al mes d’octubre de 2009, davant del Pacte d’Immigració que va ser signat per tots, tots els partits catalans amb representació al Parlament, a més de sindicats i institucions d’immigrants fa un any, davant dels programes d’acollida que duent a terme els Ajuntaments recentment instaurats.
A tots aquells que vulguin promoure la xenofòbia només us podem dir que ens tindran en front sempre que vulguin no amb la força física, si no, amb la força de la raó.
Doncs què succeiria si els immigrants ens anéssim de Catalunya i d’Espanya?
Comentarios